Joc de Paraules

Mira'm. Observa'm intensament. Desarma'm amb eixa captivadora mirada que em traspassa l'ànima. Trenca cada closca que m'envolta. Arrisca't a saber qui sóc i no qui represente ser. Fes-me somriure quan plore i plorar de riure. Llig-me sense haver de dir res. Troba'm quan em desvie del camí no traçat. Aventura't a perdre't per l'ésser sense gps que t'indique el rumb a seguir. Recorre cada línia invisible i submergeix-te entre els dimonis interns. Captiva'm amb els detalls aparentment insignificants. Permete'm endinsar-me entre les tonalitats d'uns ulls encisadors. Creua la frontera. Roba'm el primer bes. Abraça'm quan menys ho demane i més ho necessite. T'ho tornaré a dir. Mira'm.

Fa temps que el debat es va obrir. Hi partidaris d’un com també hi ha de l’altre. Tal vegada, a l’inici el segon tenia menys seguidors però amb el pas del temps ha anat aconseguint més adeptes. Si ben és cert que el format electrònic és pràctic, ocupa menys espai, és més barat i pots instal·lar l’aplicació a una tauleta si no te’n vols comprar un. Adaptats per a la lectura tenen una llum que s’adequa a la visió i permeten llegir la història sense forçar (un avantatge per als miops com jo). Com també és cert que hui en dia trobem una gran oferta de novel·les, relats, poemes, etc. en format electrònic a un preu més que raonable a mi té un je ne sais quoi que no m’acaba tot i que he de confessar que tinc l’aplicació del Kindle instal·lada a la tauleta. En el meu cas m’és molt útil per a cercar llibres en altres idiomes. Trobe moltes novel·les en francès o italià i m’ajuda per a adquirir més vocabulari i enriquir-me tot i que sovint acabe comprant llibres d’aquest estil a les llibreries i...

A fora plou. S’ha format una tempesta estival, de les que es fa de dia amb cada llamp i la casa ressona amb força amb cada tro. I jo, he optat per passar la vetllada de pluja amb un llibre a la mà i una tassa de té a l’altra, perquè quan plou a finals d’agost i et colpeja el vent humit de llevant, penetrant ben endins, una beguda calenta reconforta l’ànima. Hui parlaré d’ell, del mestre irlandès que escriu com a Black i com a Banville, però hui contaré de Black i no de Banville, de la seua rossa d’ulls negres i deixaré de costat el seu jo i a Quirke, el circumspecte forense i em centraré amb ella, la dama que captiva a Marlowe el detectiu de la següent història. En un homenatge a Raymond Chandler, Black ens contarà una nova aventura del detectiu Philip Marlowe. On un dia qualsevol, una sensual jove, d’ulls més negres que el carbó, l’atrapa en la teranyina quan el visita al seu despatx i ell, acaba acceptant l’encàrrec que la dama li sol•licita. I és que Nico Peterson, l’amant de la jov...

No vos ha passat que hi ha llibres que llegiu i rellegiu i mai no vos canseu de fer-ho? Això mateix és el que m'ocorre amb l’obra de Jane Austen. La majoria haureu vist les adaptacions cinematogràfiques, mítica és la interpretació de Colin Firth a qui molts consideren el vertader Darcy com reconeguda va ser la de Keira Knightley per Elisabeth Bennet; d’altres haureu descobert a l’autora quan estudiàveu filologia anglesa; i algunes quan heu buscat autores feministes i vos ha aparegut ella a la llista. Siga com siga, cap haureu pogut evitar enamorar-vos del protagonista, totes voldríeu ser la intel·ligent i sarcàstica heroïna de la història, i sobretot, en acabar la novel·la heu sabut que vos heu enamorat de l’amor. Perquè sí, no vos ho pregunteu, però fins i tot la més cínica acaba rendida a les paraules de la dama Austen. L’obra és aparentment una història d’amor més. Sí, dic aparentment perquè quan la lliges per primera vegada te n’adones que és molt més que això però si ho ...

Les prestatgeries de casa demanaven a crits nous exemplars i entre dubtes i neguits vaig acabar fent una recerca per Internet. Una portada em va cridar l’atenció, perquè sí, siguem sinceres, les portades són importants i vaig decidir llegir la sinòpsis. Parlava de rock, del nord, d’una misteriosa desaparició vint anys enrere. Tenia tot l’atractiu per enganxar-me. Però com no les tenia totes, vaig decidir preguntar-li a la llibretera de confiança, la que sap què em pot agradar i què no. Va ser, aleshores, quan em vaig animar a adquirir-lo ja que l’autor, Mikel Santiago s’està fent un lloc entre els autors de novel•la negra. Què vos puc contar de “En plena noche”? Inicia bé, fantàsticament bé. De llenguatge àgil i amb certa fluïdessa, sense vocables rebuscats, la història del jove amnèsic i emergent estrella de rock Diego Letamendia enganxa des del primer moment que apareix a la carretera en plena nit, durant la matinada i és atropellat per quatre joves que tornen a Illumbe de festa. E...

III Plaça del Llibre a València. Hem agafat un tren i ens hem plantat al centre de la ciutat en menys de trenta minuts. És 1 de novembre i la Plaça de l’Ajuntament està de gom a gom. Caminem entre les diferents casetes, buscant noves adquisicions. Un exemplar em crida l’atenció. Primer ho fa la portada, després el títol. Llisc la ressenya i no puc evitar fer-me amb ell. La novel•la parla de l’Arky Levin un compositor de bandes sonores de pel•lícules a qui li ha arribat un encàrrec que el pot catapultar de nou a ser qui era. Però la seua situació personal fa que haja arribat a un punt sense retorn. Amb una crisis creativa es planteja si no ha comés un error en acceptar el projecte. I mentre cerca com tornar a ser qui era, trobarà una exposició, la de Marina Abramovic, que li canviarà la vida. Durant els setanta-cinc dies que dura la perfomance, Arky assistirà dia rere dia per contemplar que els ocorre a tots aquells que en participen. I mentre observa silenciós, coneixerà altres pers...