No vos ha passat que hi ha llibres que llegiu i rellegiu i mai no vos canseu de fer-ho? Això mateix és el que m'ocorre amb l’obra de Jane Austen.
La majoria haureu vist les adaptacions cinematogràfiques, mítica és la interpretació de Colin Firth a qui molts consideren el vertader Darcy com reconeguda va ser la de Keira Knightley per Elisabeth Bennet; d’altres haureu descobert a l’autora quan estudiàveu filologia anglesa; i algunes quan heu buscat autores feministes i vos ha aparegut ella a la llista. Siga com siga, cap haureu pogut evitar enamorar-vos del protagonista, totes voldríeu ser la intel·ligent i sarcàstica heroïna de la història, i sobretot, en acabar la novel·la heu sabut que vos heu enamorat de l’amor. Perquè sí, no vos ho pregunteu, però fins i tot la més cínica acaba rendida a les paraules de la dama Austen.
L’obra és aparentment una història d’amor més. Sí, dic aparentment perquè quan la lliges per primera vegada te n’adones que és molt més que això però si ho fas una segona vegada, descobreixes que l’autora arriba a punts insòlits per a l’època (recordar que està escrita a primeries del segle XIX), narra personatges femenins amb força, intel·ligents, que no sols es dediquen a cuidar de la família, amb ingeni. I tot, des d’un llenguatge senzill.
Mentre em llegiu direu: sí, sí molt bonic tot però què conta?
Parla de les Bennet, dels Darcy, de l’amor, dels prejudicis i de l’orgull, molt d’orgull. De com una mare amb cinc filles pretén emparellar-les a totes perquè vol garantir el seu futur, la falta de baró la posa dels nervis ja que mort el marit, la casa i les possessions passaran a mans del parent masculí més pròxim (qui resulta ser un rector bastant peculiar i qui té certa rellevància a l’obra). Tot i que sent realistes, la senyora Bennet sempre té mal de nervis i resulta un personatge còmic i alhora aterrador: s’imagineu com seria viure amb una mare qui té com a propòsit buscar-vos el millor espòs de la regió? Sols de pensar-ho... Conta la pressió a la que estaven sotmeses les dones de l’època en contraure matrimoni com si això fos l’únic important a la vida (això i tindre fills, evidentment). Perquè si arribaves als 25 i encara vivies amb els pares eres la solterona i qui cuidaries tant dels progenitors com dels nebots si algun dels germans/es requeria els teus servicis.
Però sobretot parla d’Elisabeth Bennet, més coneguda com Lizzy, i de Fitzwilliam Darcy. De la història que naix entre ambdós. Una història d’alts i baixos que es va amassant a poc a poc, com el bon pa, que naix de l’atracció però també de l’odi que es professen mútuament. De com dos persones aparentment distintes són, en el fons, més iguals del que es pensen. De com l’orgull els separa i del mal que poden fer els prejudicis, perquè tot i que la família Bennet no és de classe baixa, no té el poder ni la posició social que té la del Darcy.
Entre paisatges boscosos, balls i relacions socials ens endinsarem en la societat de la regència, en el que el més insignificant poc canviar el transcurs dels fets.
No contaré més, tan sols vos diré que res és el que pareix ser.
D’ella, de la Jane, afirmaré que fou una visionària. Recomanable cada novel·la i l’obra inacabada. Se n’anà excessivament jove, però amb un llegat que ja en voldrien molts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada