MIRA'M

Mira'm. Observa'm intensament. Desarma'm amb eixa captivadora mirada que em traspassa l'ànima. Trenca cada closca que m'envolta. Arrisca't a saber qui sóc i no qui represente ser. Fes-me somriure quan plore i plorar de riure. Llig-me sense haver de dir res. Troba'm quan em desvie del camí no traçat. Aventura't a perdre't per l'ésser sense gps que t'indique el rumb a seguir. Recorre cada línia invisible i submergeix-te entre els dimonis interns. Captiva'm amb els detalls aparentment insignificants. Permete'm endinsar-me entre les tonalitats d'uns ulls encisadors. Creua la frontera. Roba'm el primer bes. Abraça'm quan menys ho demane i més ho necessite. T'ho tornaré a dir. Mira'm.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Simplement, Estela (Microrelat guanyador del II Concurs de Microrelats per la Igualtat en la categoria B de la ciutat d'Alzira)

SIMPLEMENT, ESTELA Sona el despertador. Són les 6.45 del matí i Estela comença el seu ritual. Es dutxa, es vist, es maquilla acuradament, es beu el café soluble i tanca la porta del pis on viu. Agafa l’autobús. No seu, es queda dempeus. Quinze minuts després baixa just davant de l’edifici d’oficines on treballa. Mira el rellotge. Són les 8.45. Queden deu hores i cinquanta-cinc minuts per acabar la feina. Onze hores i mitja per arribar a casa. Porta cinc mesos i quatre dies contant temorosament les hores, els minuts, els segons que li queden per acabar la jornada laboral. Porta cinc mesos i quatre dies casada. Sona el despertador. Són les 6.45 del matí. Estela comença el seu ritual. Es dutxa, es vist i, de sobte, es mira a l’espill. Són les 7.30 del matí. Contempla el passadís. Deixa les claus i el rellotge al rebedor, obri la porta i marxa amb la maleta.  
Més informació