EL MUSEU DE L'AMOR MODERN de Heather Rose

III Plaça del Llibre a València. Hem agafat un tren i ens hem plantat al centre de la ciutat en menys de trenta minuts. És 1 de novembre i la Plaça de l’Ajuntament està de gom a gom. Caminem entre les diferents casetes, buscant noves adquisicions. Un exemplar em crida l’atenció. Primer ho fa la portada, després el títol. Llisc la ressenya i no puc evitar fer-me amb ell. La novel•la parla de l’Arky Levin un compositor de bandes sonores de pel•lícules a qui li ha arribat un encàrrec que el pot catapultar de nou a ser qui era. Però la seua situació personal fa que haja arribat a un punt sense retorn. Amb una crisis creativa es planteja si no ha comés un error en acceptar el projecte. I mentre cerca com tornar a ser qui era, trobarà una exposició, la de Marina Abramovic, que li canviarà la vida. Durant els setanta-cinc dies que dura la perfomance, Arky assistirà dia rere dia per contemplar que els ocorre a tots aquells que en participen. I mentre observa silenciós, coneixerà altres persones amb qui interactuarà, i la seua visió de la vida anirà transformant-se fins saber qui és i què vol a la vida. Amb cada capítol veurem l’evolució del personatge. Una evolució que et farà estar pendent de cada paraula, de cada gest, fins al final. Cada pàgina la devoraràs perquè tindràs la necessitat de saber què ocorrerà, quina decisió prendrà al final. Estimaràs al personatge principal i també l’odiaràs, però seràs empàtic/a amb ell, perquè et captivarà i en algun moment de la història t’identificaràs. Heather Rose, autora desconeguda per a mi fins eixe moment, sap com crear personatges rics, evolutius, i sobretot, és capaç de donar-li a l’art la importància que vertaderament té, ja que l’art, en les formes que vulguem, ens pot canviar i condicionar la vida. Punts a favor de l’obra: basar-se en el transcurs de la perfomance de Marina Abravomic, la qual consistia en seure davant de l’artista durant el temps que pogueres aguantar i mirar-se fixament als ulls. (a la novel•la en descobrireu més); personatges reals, humans, amb els que et pots identificar en algun moment de l’obra; descripcions justes, sense abusar d’elles; bon ús del llenguatge; diàlegs que li donen certa rapidesa a la lectura i que sovint són convenients per enganxar al lector/a. Punts en contra? Si no vols colpir-te d’emocions millor no llegir-la. Tant si sou amants de l’art com sinó i voleu descobrir més, de les emocions, de l’amor, de les limitacions personals, és una novel•la més que recomanable per no dir imprescindible. La qual no és d’estranyar que fos guardonada amb l’Stella Prize 2017 i el NSW Premier’s Literary Awards 2017.