En plena noche de Mikel Santiago

Les prestatgeries de casa demanaven a crits nous exemplars i entre dubtes i neguits vaig acabar fent una recerca per Internet. Una portada em va cridar l’atenció, perquè sí, siguem sinceres, les portades són importants i vaig decidir llegir la sinòpsis. Parlava de rock, del nord, d’una misteriosa desaparició vint anys enrere. Tenia tot l’atractiu per enganxar-me. Però com no les tenia totes, vaig decidir preguntar-li a la llibretera de confiança, la que sap què em pot agradar i què no. Va ser, aleshores, quan em vaig animar a adquirir-lo ja que l’autor, Mikel Santiago s’està fent un lloc entre els autors de novel•la negra. Què vos puc contar de “En plena noche”? Inicia bé, fantàsticament bé. De llenguatge àgil i amb certa fluïdessa, sense vocables rebuscats, la història del jove amnèsic i emergent estrella de rock Diego Letamendia enganxa des del primer moment que apareix a la carretera en plena nit, durant la matinada i és atropellat per quatre joves que tornen a Illumbe de festa. El jove, qui se salva de la mort per les sabatilles blanques, afirma no recordar res ni sap on està Lorea, la jove desapareguda qui també és la seua novia. El cas deixa consternats a tota la població del menut poble del País Basc. Alguns creuen en la innocència del jove, altres pensen que n’és el culpable. Però la situació és insostenible i Diego, junt els seus pares, fugen d’Illumbe cap a un altre lloc millor. Vint anys després del succés i, a causa de la mort d’un antic amic, Diego torna al poble on havia nascut i tot allò que pensava tindre oblidat li colpeja novament. Bert, l’amic al que feia vint anys no veia i que els havia deixat massa prompte, és la clau per saber què va passar aquella nit en el que la banda de rock es disol. Entre cançons de vells rockers, nits fosques, vells reencontres, paisatges húmits i frondosos típics de l’Atlàntic, junt amb els diàlegs constants entre els personatges, la història de Diego i Lorea va prenent forma i el lector, ansiòs, va saber com i per què del tot. Obra que m’ha sorprés i em va atrapar en les primeres pàgines però de la que sent sincera amb vosaltres li he de posar un notable baix ja que l’abús de diàlegs i el fet d’omplir amb tant de personatge fa que l’argument es perda en algunes pàgines i al lector li lleve l’interés de seguir. Però paga la pena anar fins el final.