GOSSOS, POLÍTICS I UN DIA

Tot ha començat prompte. Un dissabte dels que t’alces a les 7 del matí, revises varies coses, et canvies de roba i ixes al carrer amb el teu gos per fer un poc d’esport i desconnectar del dia a dia. 

Una ruta curta. Quatre quilòmetres de no-res. Abans en fèieu molts més. Però ni tens la vitalitat d’abans ni el gos, als seus huit anys, necessita cremar tanta energia. Torneu a casa. Un desdejuni equilibrat i mentre un dorm, l’altra engega l’ordinador i es posa a finalitzar el post-grau que ha d’entregar en breus. 

Entre lectura i escriptura, una pausa per revisar les notícies setmanals. Incendis, insults entre unes parts i altres, i, de sobte, obris un vídeo que t’havien enviat però que, amb la falta de temps, no havies revisat. I rius, rius mentre l’escoltes perquè et resulta curiosa la demagògia i el populisme barat d’aquell individu al que li pagues un salari estratosfèric per dir aquelles barbaritats i, del que desgraciadament, té un fum de seguidors. L’individu, de qui no direm el nom, ven la moto a tort i a dret que, en arribar ells al poder, eliminaran impostos. Parlava d’impostos al patrimoni, a les rentes més altes, etc. Bé doncs, l’escoltes i et venen a la ment les classes de Dret Financer i Tributari I i II a la UV, com també les de Dret Constitucional I i II i Dret Administratiu I i II, que parlen, entre d’altres, dels impostos i de l’organigrama institucional. 

L’Estat Espanyol té una CE i distintes lleis Orgàniques que regulen l’organigrama dels famosos impostos. Hi ha uns quants que són directes a l’Estat, la majoria venen regulades per les CCAA que en tenen de propis (per exemple l’impost de Successions i Donacions no es regula igual. No és el mateix ser madrileny que ser valencià, ací tenim una regulació especial, però ja n’explicarem la batalla judicial al respecte en altra ocasió); els Ajuntaments recapten i creen també de propis com també ho fan les famoses Diputacions! Si més no, l’impost al fem/reciclatge ens el carrega esta entitat de la que encara no acabem de saber-ne el seu funcionament (i del que ja en parlarem). 

Fet aquest parèntesis, continues pensant com aquest individu, que viu gràcies als teus impostos, no ha cotitzat en sa vida a la SS, amb insufles d’imperialista, té la barra i cara-dura de dir que: eliminarà els impostos. Curiosament, no diu: nos rebajaremos el salario los políticos que vivimos sobre todo del cuento, porque yo, tengo la maleducación de levantarme e irme cuando hablan aquellos con los que no simpatizo, porque ni quiero escuchar sus verdades ni tampoco sus mentiras  . Ell, el Salvador de la Pàtria. 

Deixes enrere els pensaments i et centres en la teua feina, ja tens més que suficient amb el dia a dia com per encara, escoltar mediocres que no saben el que val ni un cafè. I estudies, i prepares el que et falta. Començares el post-grau en Aduanes perquè busques saber més, aspirar a un treball on et reconeguen per la teua vàlua (detestes als inútils que arriben a un lloc de treball i ascendeixen per ser fills de, néts de... o als masclistes energúmens que ascendeixen per ser homes i tu, eres qui realment fas la feina). 

Però, recordes que has de fer un encàrrec i te’n vas volant abans que la calor ofegue. T’emportes al company de batalla, no vols deixar-lo sol. Arribes al lloc, fas el que has de fer, torneu cap a casa i en aquell instant en el que esteu a res d’arribar a les portes on viviu, escolteu un grunyit que vos posa en alerta. 

El teu company es posiciona i marca terreny amb aquell lladruc que diu: tu què vols? El rectifiques i el tires enrere perquè has captat el que tens enfront teu i, poruga, sols vols donar-te pressa i entrar a casa. Tems en tot moment per tu i per ell. Un Dòberman, vigorós i amb sobrepès, sense morrió, estira fortament del propietari, qui quasi no el pot controlar perquè la bèstia té més força; vos mira preparat per soltar-se i anar a pel teu can i qui sap si també a per tu. Maleeixes. Soltes improperis. Saps que, si la bestiola diu allà va, podeu eixir-ne mal parats tots dos; tu amb ferides greus perquè tendeixen a mossegar al coll i, el teu company tal volta morir per l’atac ja que, estos elements que no deurien ni d’existir, mosseguen als seus “rivals” al cap. 

Entres a casa i respires. Però mentre ho fas, recordes la notícia anterior que has escoltat durant el matí, d’aquell que diu: bajaremos los impuestos, i te n’adones, que el del gos és qui anirà a l’urna i el votarà. Perquè sí, perquè els patrons són simples. Gent sense neurones, amb gossos de pressa que no porten morrió, fans de foro coches, són els que més prompte es creuen que la culpa són els impostos, els immigrants i aquelles merdes borreguils de les que mai es paren a pensar. 

I no és ser de dretes o d’esquerres. És sentit comú/trellat/seny. 

Dels impostos, dels xucla-sangs / sangoneres en parlaràs en altre moment. 

És un dia més. 

De passejades, de gossos i de polítics.