Qüestió de sexes

Mire de reüll al company de viatge mentre dorm, tranquil·lament, al costat de la finestra i al damunt d’aquell llit que tant li agrada. Respira pausadament. Qualsevol diria que uns minuts enrere ha tret caràcter i ha mostrat un poc els incisius en marcar territori.

Em pregunte per què? una vegada rere una altra. Al cap em vénen imatges del que haurà pogut passar, d’allò que he llegit al periòdic. Les dones, en parlen. Els homes, comenten. Ningú entén res.

Passege, sovint, per aquell sender de bon vent i tarongers a mà dreta i esquerra. Em recorda a la infantesa quan caminava amb la iaia les vesprades solejades en els hiverns més durs després de dinar o quan berenava després d’haver jugat amb la bicicleta de rodetes. Han transcorregut anys, molts anys i passege per allí amb el gos i, de vegades, sola.

Porte dos dies que no hi vaig. Un calfred em recorre el cos quan ho pense. Podria haver-li succeït a la dona que tots els matins em creue quan els nostres cans se saluden; podria haver estat la jove que corre amb els cascs a les orelles; podria haver sigut la mare de les xiquetes que riuen alegres amb les carantoines de la bestiola simpàtica i adorable que et pega una llepada quan et veu; podria haver-li passat a la veïna del carrer de dalt que camina de bon matí per baixar el sucre. Podria haver estat jo.

Perquè voldria eixir al carrer i caminar quan el sol s’amaga sense mirar als costats; tornar a casa en plena matinada després d’una nit de festa sense anar amb les claus a la mà; no voldria dir-li al taxista que s’espere a veure’m entrar ni témer al mateix en pujar al seu cotxe; ni tampoc no voldria agafar un telèfon i anar parlant amb ell mentre busque el meu vehicle o arribe a la porta de la llar; vestir-me com em done la gana sense preocupar-me que això signifique una no invitació a tocar-me; demanar-me una copa i no haver de vigilar que algú em tire gotes o d’altres narcòtics; no aferrar la corretja del meu guardià quan em sent en perill; no haver d’escoltar burrades que alguns creuen són afalacs sexistes.

Voldria que les dones deixàrem de viure amb la por, solament, per ser dones.