LLIBRE EN PAPER O LLIBRE ELECTRÒNIC?

Fa temps que el debat es va obrir. Hi partidaris d’un com també hi ha de l’altre. Tal vegada, a l’inici el segon tenia menys seguidors però amb el pas del temps ha anat aconseguint més adeptes. Si ben és cert que el format electrònic és pràctic, ocupa menys espai, és més barat i pots instal·lar l’aplicació a una tauleta si no te’n vols comprar un. Adaptats per a la lectura tenen una llum que s’adequa a la visió i permeten llegir la història sense forçar (un avantatge per als miops com jo). Com també és cert que hui en dia trobem una gran oferta de novel·les, relats, poemes, etc. en format electrònic a un preu més que raonable a mi té un je ne sais quoi que no m’acaba tot i que he de confessar que tinc l’aplicació del Kindle instal·lada a la tauleta. En el meu cas m’és molt útil per a cercar llibres en altres idiomes. Trobe moltes novel·les en francès o italià i m’ajuda per a adquirir més vocabulari i enriquir-me tot i que sovint acabe comprant llibres d’aquest estil a les llibreries i en format paper. També reconec que per les persones amb al·lèrgia als àcars els resulte més saludable el format electrònic. Però no trobeu que continua sent fred? Sí, dic fred perquè no té l’encant d’un llibre en paper. Digueu-me nostàlgica, analògica si així ho considereu més oportú però perdre’s per la mítica París-València durant hores, buscant eixe o eixos llibres que t’atrapen sols llegint la contraportada; el tacte dels fulls als dits; aconseguir vertaderes gangues a qualsevol mercadet on vénen llibres de segona mà, inclús joies editorials i tal vegada, com va ser el meu cas, una primera edició d’un poemari que fa anys que no se’n trauen més edicions i a qui he de demanar a l’autor la seua signatura. Perquè eixa és una altra cosa que no pots aconseguir a un llibre electrònic i és que la seua autora o autor te’l dediquen. I és que sóc així, de la vella escola, de les que inhalen l’olor del paper, de les que quan anaven al col·legi solien obrir amb deler cada manual i s’impregnaven de la fragància a nou. Sóc de les que encara agafen paper i bolígraf per expressar allò que senten tot i que després acabe transcrit a un ordinador. Però hi ha plaers que sols un llibre en paper et pot donar. I vosaltres, de quin equip sou? P.D.: vos he de confessar que mentre llisqueu tant se val si ho feu d’una forma o d’una altra, però llegiu!