Joc de Paraules

Les prestatgeries de casa demanaven a crits nous exemplars i entre dubtes i neguits vaig acabar fent una recerca per Internet. Una portada em va cridar l’atenció, perquè sí, siguem sinceres, les portades són importants i vaig decidir llegir la sinòpsis. Parlava de rock, del nord, d’una misteriosa desaparició vint anys enrere. Tenia tot l’atractiu per enganxar-me. Però com no les tenia totes, vaig decidir preguntar-li a la llibretera de confiança, la que sap què em pot agradar i què no. Va ser, aleshores, quan em vaig animar a adquirir-lo ja que l’autor, Mikel Santiago s’està fent un lloc entre els autors de novel•la negra. Què vos puc contar de “En plena noche”? Inicia bé, fantàsticament bé. De llenguatge àgil i amb certa fluïdessa, sense vocables rebuscats, la història del jove amnèsic i emergent estrella de rock Diego Letamendia enganxa des del primer moment que apareix a la carretera en plena nit, durant la matinada i és atropellat per quatre joves que tornen a Illumbe de festa. E...

III Plaça del Llibre a València. Hem agafat un tren i ens hem plantat al centre de la ciutat en menys de trenta minuts. És 1 de novembre i la Plaça de l’Ajuntament està de gom a gom. Caminem entre les diferents casetes, buscant noves adquisicions. Un exemplar em crida l’atenció. Primer ho fa la portada, després el títol. Llisc la ressenya i no puc evitar fer-me amb ell. La novel•la parla de l’Arky Levin un compositor de bandes sonores de pel•lícules a qui li ha arribat un encàrrec que el pot catapultar de nou a ser qui era. Però la seua situació personal fa que haja arribat a un punt sense retorn. Amb una crisis creativa es planteja si no ha comés un error en acceptar el projecte. I mentre cerca com tornar a ser qui era, trobarà una exposició, la de Marina Abramovic, que li canviarà la vida. Durant els setanta-cinc dies que dura la perfomance, Arky assistirà dia rere dia per contemplar que els ocorre a tots aquells que en participen. I mentre observa silenciós, coneixerà altres pers...

  Aquesta nit he somiat que tornava a Manderley, així és com comença l’obra més coneguda de Daphne du Maurier, REBECCA. Després d’haver vist les seues adaptacions al cinema, tant la conegudíssima del mestre del suspens Hitchcok com la recentment estrenada a la plataforma de Netflix, vaig tindre la curiositat de llegir-me el llibre. A la novel·la trobem una protagonista jove, bastant ingènua   i de classe social baixa que treballa com a dama de companyia d’una dona americana certament peculiar i d’elevat poder adquisitiu. La jove britànica i de la que mai se’n sap el seu nom, arriba a Montercalo on es deixa enlluernar per la glamurosa ciutat i les seues platges. Un dia, coneix a Maxim de Winter, un aristòcrata anglés, qui fa un any ha perdut a la seua dona, Rebecca. Entre ells sorgeix l’atracció   i, com no, l’amor. Així que la jove acaba casant-se uns dies després d’haver-lo conegut amb el senyor de Winter. Una idíl·lica lluna de mel per Itàlia i, per fi, l’arribada a...